T’expliquem tot el que necessites saber sobre el repartiment de costos en instal·lacions de calefacció centralitzades

Pagar d’acord a allò que consumim o, dit d’una altra manera, pagar d’acord amb els costos reals o als que més s’aproximen a la realitat. Aquest, sens dubte, el gran objectiu que persegueix el repartiment de costos de les ITC (Instal·lacions Tèrmiques Centralitzades). Com sabem que la teoria sempre és feixuga, avui, al blog de Pisos.ad, et desgranem, punt a punt, la normativa vigent perquè puguis conèixer, de forma ràpida i senzilla, tot el que preveu aquesta en matèria d’estalvi i eficiència energètica. Comencem!

En què consisteix exactament el sistema de repartiment de costos en instal·lacions de calefacció centralitzades?

És el mètode quantitatiu que permet obtenir els costos reals, o els que més s’ajusten a la realitat, de cada usuari al qual presta servei una instal·lació centralitzada. El mètode prioritza el càlcul dels costos (en consums d’energia tèrmica de calefacció, d’aigua calenta sanitària i, si escau, de refrigeració) a partir de valors mesurats i no el de valors estimats a partir de coeficients.

Què preveu la normativa sobre estalvi i eficiència energètica?

1. Tota instal·lació tèrmica que doni servei a més d’un usuari ha de disposar d’un sistema que permeti repartir les despeses corresponents a cada servei (calor, aigua calenta sanitària i refrigeració, si escau) entre els usuaris de la instal·lació.
2. S’han de mesurar les despeses individuals corresponents a cada servei de generació i distribució de calor, d’aigua calenta sanitària i, si escau, de refrigeració, entre els usuaris de la instal·lació per fer-ne un repartiment equitatiu i garantir l’estalvi energètic.

Quin objectiu té el repartiment de costos de les ITC?

Com no podia ser d’una altra manera, l’objectiu del repartiment de costos de les ITC és garantir l’estalvi energètic i, en conseqüència, les despeses  associades en la factura. En aquest sentit, cal recordar que el consum energètic de les instal·lacions tèrmiques per calefacció i ACS en edificis representa més del 25% del consum energètic d’Andorra i genera més del 20% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del sector energètic al Principat.

A més, el comptatge d’energia no només permet que tothom pagui de forma equitativa i d’acord amb els seus consums reals, sinó que també redueix el malbaratament d’energia (s’estima que la reducció del consum pot arribar fins a un 30% per habitatge), propiciant un benefici directe cap a les persones.